Descàrregues
Contacte
Socis/sòcies
Titulars RSS |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
-
Diego Rivera i el muralisme social
Vídeo divulgatiu sobre el pintor muralista mexicà Diego Rivera.
EL Vídeo a YouTube
Galeria d'Imatges
Llegir l'articleBiografia de l'autor
Diego María de la Concepción Juan Nepomuceno Estanislao de la Rivera i Barrientos Acosta i Rodríguez va néixer el 13 de desembre de 1886 a la ciutat de Guanajuato, Mèxic, en una família de jueus conversos obligats a convertir-se al catolicisme (va ser criat com a catòlic, però sempre va ser conscient de la seva herència jueva). L'any 1892 els Rivera es van mudar a Mèxic D.F. on, a partir de 1896, Diego va començar classes de pintura nocturnes a l'Acadèmia de San Carlos de la capital mexicana. Allà va conèixer al cèlebre paisatgista José María Velasco. En 1907 va guanyar una beca del govern que li va permetre viatjar a Espanya a proseguir els estudis de pintura. Va ingressar al taller d'Eduardo Chicharro a Madrid.
Fins a mitjans 1916 va alternar la seva residència entre Mèxic, Espanya, el Regne Unit, Brusel·les i França, on va tenir els primers contactes amb els artistes que es reunien a Montparnasse, es va acostar a intel·lectuals i artistes com Alfonso Reyes Ochoa, Pablo Picasso i Ramón María del Valle-Inclán, i als nous corrents que existien a Europa com el cubisme. A Brusel·les va conèixer la pintora russa Angelina Belhoff i va tenir el seu primer fill, que moriria l'any següent. La primera guerra mundial va esclatar a Europa l'any 1914. A Mèxic l'heroi popular revolucionari Emiliano Zapata va promoure el retorn de la terra als camperols.
L'any 1917, sota la influència de les pintures de Paul Cézanne, es va introduir en el post-impressionisme, aconseguint captar l'atenció de la crítica amb els seus acabats i vius colors. El 1919 va néixer la seva filla amb Marie Marevna Vorobev-Stebelska, Marika Rivera Vorobev, a la qual mai reconeixeria però sostindria econòmicament. El 1920, Rivera va emprendre un viatge a Itàlia, on va començar l'estudi de l 'art renaixentista.
L'ambició de Rivera ve ser sempre expresar en forma plàstica els succesos, idees i esperances de la Revolució Mexicana, per això quan Álvaro Obregón va designar a José Vasconcelos com a Secretari d'Educació, Diego Rivera va tornar a Mèxic per participar en les campanyes muralístiques empreses per Vasconcelos. El govern mexicà va comissionar a José Clemente Orozco, David Alfaro Siqueiros, Rufino Tamayo, l'artista francès Jean Charlot i a Rivera per pintar una sèrie de cicles de frescos per a edificis públics, instigant el que es va denominar el Renaixement Muralista Mexicà. Aquests grans artistes van pintar sobre les parets d'edificis públics en tot el país. Les seves obres van crear una nova iconografia que representava complexos temes socials i nacionals, motius religiosos i una perspectiva global pre-hispànica.
El gener del 1922, va començar a pintar el seu primer mural "Creación" en l'Amfiteatre Simón Bolívar de l'escola Preparatòria Nacional. El desembre d'aquest mateix any es va casar amb Guadalupe Marín, també coneguda com la "Gata Marín". Amb ella va tenir dues filles: Lupe, nascuda el 1925 i Ruth, nascuda el 1926.
El setembre de 1922 va iniciar el fresc de la Secretaria d'Educació Pública. Es va convertir també en el co-fundador de la Unió de Pintors, Escultors i Artistes Gràfics Revolucionaris. Aquell mateix any va ingressar al Partit Comunista Mexicà, factor que va determinar fermament la seva pintura. També se li van atorgar els permisos necessaris per començar amb les pintures i murals del Palau de Cortès a Cuernavaca i a l'Escola Nacional d'Agricultura, a Chapingo, on va fer "Canto a la tierra ya los que la trabajan y liberan", i el Palau Nacional de la Ciutat de Mèxic.
L'any 1927, Rivera va ser convidat a les celebracions del Desé Aniversari de la Revolució d'Octubre a la Unió Soviètica. Després del seu divorci amb Guadalupe Marín en 1928, va contraure terceres núpcies amb la pintora Frida Kahlo a Coyoacán. Aquell mateix any, va ser expulsat del Partit Comunista Mexicà. Quan la repressió política es va intensificar a Mèxic a finals de la dècada dels anys 20, Rivera va ser convidat als Estats Units per a la realització de diverses obres, on les seves temàtiques revolucionàries va destapar importants contradiccions, critiques i friccions amb el mecenatge de l'empresariat industrial, el govern i la premsa nord-americana.
Les més destacades pintures de Rivera als EUA es troben en el Sant Francisco Art Institute així com en en Institut d'Arts de Detroit. En 1933 va tenir lloc un dels fets més controvertits de la vida de Rivera. John D. Rockefeller Jr. va contracta-lo per pintar un mural al vestíbul de l'entrada de l'edifici RCA a la ciutat de Nova York. L'edifici,a la "Fifth Avenue", una de les avingudes més famoses de la ciutat, es presentava com un dels emblemes més importants del capitalisme. Diego Rivera, va dissenyar per a aquest edifici un mural anomenat "El hombre en la encrucijada". La reacció de la premsa i la controvèrsia que va suscitar el retrat de Lenin, van ser immediats i Rockefeller va demanar al pintor que canviés el rostre de Lenin per un altre d'anònim, però Rivera es va negar. Rockefeller, va entendre l'actitud de l'autor com un insult personal i va ordenar cobrir el mural i més tard va ordenar destruir-lo. Rivera va tornar a Mèxic el 1934, on va pintar el mateix mural, però ara anomenat "El hombre, controlador del universo" en el tercer pis del Palau de Belles Arts de Mèxic.
El 1936 va sol·licitar al president Lázaro Cárdenas del Río, l'asil polític de Lleó Trotsky a Mèxic. El van rebre a la Casa Blava de Frida Kahlo. Un any més tard s'havia distanciat del cèlebre dissident rus i s'havia divorciat de Frida Kahlo, tot i que es va tornar a casar amb ella a finals d'aquell mateix any. El 1946, va pintar una de les obres més importants, "Sueño de una tarde dominical en la Albereda Central" a l'Hotel del Prat de la Ciutat de Mèxic. També va ser membre integrant, juntament amb José Clemente Orozco i David Alfaro Siqueiros, de la comissió de Pintura Mural de l'Institut Nacional de Belles Arts.
El 1950 va il·lustrar Cant General de Pablo Neruda i el 1955, després de la mort de Frida Kahlo el juny de l'any anterior, es va casar amb Emma Hurtado i va viatjar a la Unió Soviètica per ser intervingut quirúrgicament. Va morir el 24 de novembre de 1957 a Coyoacán, Ciutat de Mèxic, i les seves restes van ser col·locades a la Rotonda dels Homes Il·lustres, contravenint la seva última voluntat.Galeria d'obres Murals
Etiquetes de comentaris: Mural
-
Honoré Daumier: El Realisme Social Francès
Honoré Daumier (Marsella 26 de febrer de 1808-Valmondois 10 de febrer de 1879).
Honoré Daumier és un dels més interessants i desconeguts pintors del realisme francès del segle XIX. En motiu del segon centenari del seu naixement, hem volgut recuperar la seva obra amb una petita galeria interactiva.
- Galeria d'Obres
- BiografiaGaleria d'Obres
Biografia de l'Autor
Honoré Daumier va néixer l'any 1808 a la ciutat de Marsella, però sent nen va haver de traslladar-se a París juntament amb la seva família. A París, molt jove treballà com en un tribunal de justícia i de cadet en una llibreria, després es va dedicar a estudiar pintura i dibuix. D'aquesta manera va donar inici a la seva carrera d'artista realitzant treballs en xilografía i il·lustracions d'anuncis publicitaris en els quals es nota la influència de Charlet.
El 1828 va començar les seves primeres litografies per al diari La Silohuette (La Silueta). En 1830 va iniciar la seva tasca a la revista humorística La Caricature on va adquirir merescut renom pels seus gravats i dibuixos plens de sàtira i crítica social (incloent escenes domèstiques). El 1832 va començar a treballar a Li Charivari, periòdic humorístico-polític dirigit per Xerris Philipon particularment crític amb el govern de Lluís Felip I d'Orleans. Allí va tenir com a col·legues a altres assenyalats caricaturistes: Raffet, Devéria i Grandville. Daumier va estar a la presó durant sis mesos precisament per haver realitzat una caricatura en la qual aquest monarca apareixia retratat com Pantagruel (el golafre personatge de Rabelais).
El 1835 com a conseqüència de la instal·lació de la censura a França, Daumier va evitar la caricatura política directa i en el seu lloc es va dedicar a ridiculizar les convencions i costums llavors imperants.
Va retornar a la sàtira política amb la Revolució de 1848. A partir d'aquest mateix any, es va apassionar per la pintura, i va desenvolupar un estil molt influenciat per Delacroix, Corot, Millet, Rousseau i -en les seves últimes obres- per Fragonard (Estudi del pintor) i els impressionistes (per exemple a La Bugadera).
També són molt valorades les seves escultures i bustos de guix (escaiola) i bronze que realitzava principalment perquè li servissin de models al realitzar les seves il·lustracions.
Els seus gravats es destaquen per la mordacitat descarnada i no obstant això de matisos exquisits i línies gens mancades de subtiles. En treballar sarcàsticament els rostres, les expressions, els gestos, amb precises exageracions aconsegueix donar transmetre la personalitat dels subjectes representats. És interessant notar en les seves litografies el savi ús de les combinacions cromàtiques per a assolir les seves comeses d'expressar situacions emotives en un àmbit social (existeix aquí un influx des de l'obra de Goya); les seves litografies tenen una qualitat molt pròxima a la pintura. Es caracteritzen per un patetisme assolit amb masses fosques i contrastos de colors freds i càlids, és així que si en els seus últims temps Daumier va rebre influxos dels impressionistes, ell prèviament havia ja influït en ells.
El 1865 conscient de la greu situació econòmica per la qual passaven Daumier i la seva esposa, el seu amic l'escultor Geoffroy Dechaume els va convèncer perquè anessin a viure a Valmondois (a Val d'Oise) on el seu altre amic, Corot, els va prestar una petita casa en el mateix centre del poble. Allí va morir Daumier.
Enllaç a la viquipèdiaEtiquetes de comentaris: Realisme Social
